Conceptes geomètrics i mecànics dels esquís (part I)
Tot i que és evident que sense esquís no es pot esquiar, són pocs els esquiadors que tenen certs coneixements de com funcionen, i si es tenen, sovint estan basats en tòpics. Tampoc som prou conscients de la complexitat que suposa elaborar uns esquís, des del seu disseny fins a la constatació objectiva del comportament mecànic que hauran de tenir sobre la neu. Fins i tot la fabricació d’esquís de gamma baixa requereix d’un procés tecnològic que pot ser tant o més complex que el necessari per la producció d’esquís de competició.
Tots els moviments i mecanismes corporals que defineixen la tècnica de l’esquí tenen com objectiu final conduir els esquís, produir viratges en diferents condicions de neu i pendent. La tàctica és pot considerar com l’adaptació de la tècnica a la variabilitat de condicions del medi i també al material. Amb el gest tècnic l’esquiador ha de transmetre l’esforç apropiat sobre els esquís per originar l’efecte direccional i així executar el viratge desitjat. Sí els esquís condicionen el rendiment, com és que no estem més pendents d’ells? Disposar d’uns mínims coneixements sobre les característiques i el comportament mecànic dels esquís ens pot ajudar a comprendre el perquè de la tècnica i escollir el material que millor s’adapti a les nostres capacitats i necessitats. Amb aquests seguit d’articles us volem ajudar a conèixer millor a aquest desconeguts.
“És la ma qui mou el ganivet però és el ganivet qui talla el pa” (anònim)
Fem una mica d’història. L’autèntica revolució en el món de l’esquí es produeix durant la temporada 1995-1996 amb la primera comercialització d’esquís “carving”: els Kneissl Ergo i els Elan Parabolic SCX. L’objectiu era aconseguir minimitzar el derrapatge de tal manera que els esquís es mantinguessin el major temps possible en acceleració. Aquests mantenien una longitud de fins i tot de 203cm però amb cotes (concepte que es desenvoluparà més endavant) similars a les actuals (105 cm d’amplada d’espàtula, 60cm d’amplada de patí i 100cm d’amplada de cua: 105-60-100). La incorporació de nous materials permet la fabricació d’esquís de geometria sobredimensionada i la millora del comportament mecànic dels esquís. En l’era “precarving” els esquís també tenien perfil, més amples d’espàtula i cua i més estrets de patí, però la geometria poc marcada i els sistemes de fabricació feia impossible esquiar sobre el teòric radi de gir (criteri que no s’especificava i del que tant se’n parla actualment). En realitat no hi havia pistes d’esquí suficientment amples per suportar radis teòrics de viratge de 50m o més. Això condicionava que la tècnica, sobretot en l’esquí de lleure, es bases en el cop de taló, la contra-rotació i el derrapatge (sobretot en els viratges curts). Aspectes tècnics que per cert no han desaparegut, però sí que els hem adaptat a les circumstàncies actuals, sobretot a l’evolució del material i al tractament de les pistes que les converteix en autèntiques “autopistes”.
Des de l’aparició dels esquís “carving “ (en anglès tallar la fusta) o parabòlics, aquests es trien bàsicament pel radi de gir indicat pel fabricant (mite del qual també en parlarem en propers articles) i l’estètica. El preu també és important.
El comportament d’uns esquís depèn de:
- Els Paràmetres geomètrics defineixen les formes i volums dels esquís.
- Els Paràmetres mecànics depenen dels materials de composició (quantitat, qualitat i combinació) i com són acoblats i distribuïts en l’esquí. Els sistemes de fabricació permeten l’acoblament en una geometria determinada i en unes posicions concretes. Tot plegat fa que els esquís es comportin com a una unitat. Com a materials per la construcció d’esquís destaquen: els laminats de fusta (faig, freixe, okume…) com a material estructural o del nucli dels esquís, els polímers plàstics (polietilè, policarbonat, poliuretà…) utilitzats entre altres funcions com a materials de cohesió, les fibres (vidre, carbó, kevlar..) per donar rigidesa, resistència i durabilitat, i els aliatges de metall com l’alumini combinat amb altres metalls (titanal). No oblidem el grafit per les soles. Com a tipus de construcció o sistemes de fabricació tenim el sandvitx , el monocasc i les combinacions d’ambdós. El sandvitx és el procés d’elaboració i acoblament d’esquís per excel·lència.
Els paràmetres mecànics són determinants però també ho és la geometria del esquí. Cal tenir present que els paràmetres mecànics estan condicionats per qualsevol variació en el procés de fabricació. Uns esquís amb idèntica geometria i estètica poden no ser idèntics encomportament mecànic.
