És probable que quan ja esquiem en paral·lel amb certa desimboltura ens quedem atrapats en una etapa on ens és difícil avançar en el nivell d’esquí. Per continuar progressant és molt important tenir una visió clara de com esquiem. Però sobretot, identificar allò que fem bé i en quins aspectes hem de millorar. És possible que s’hagi programat en el nostre cervell una imatge equivocada de com esquiem o que ens creiem que el que fem és correcte. La sensació de “fer-ho bé” pot ser que no es correspongui amb “fer-ho realment bé”. Si és així, estem confonent comoditat i confiança amb fer-ho tècnicament correcte. El professor d’esquí ens guiarà cap a una presa de consciència del que s’està fent i del que seria adequat fer. La filmació en vídeo, al marge de servir per petar les xarxes socials, reforçarà el treball del professor i ens ajudarà a desenvolupar una imatge corporal real de com s’està esquiant. El vídeo capta allò que per l’ull humà passa desapercebut. Fins i tot els millors esquiadors li tenen por si no estan disposats a abandonar vells hàbits. Ens situa en la dura realitat.
Encara que no siguem capaços d’executar viratges tècnicament correctes, és important elaborar una imatge mental pròpia realitzant el viratge perfecte, el viratge mental. Les habilitats motores s’adquireixen a partir d’imatges mentals. Per construir el nostre viratge mental són necessàries explicacions clares, senzilles i imaginatives sobre el terreny per així comprendre els moviments i mecanismes fonamentals de l’esquí. Aquestes explicacions han de suggerir moviment i comunicar les sensacions necessàries. El viratge mental, com qualsevol altre viratge, està constituït per una fase de canvi i de conducció. Dedicarem un article a les fases del viratge per ubicar-hi els moviments i mecanismes per esquiar tècnicament correcte. El coneixement també és necessari per elaborar el viratge mental.
Mentalment podem focalitzar en una fase determinada o en un moviment concret, visualitzar tot el viratge o una sèrie de viratges enllaçats. La pràctica mental pot servir per ordenar seqüències o parts d’un viratge. Llavors, la pràctica real es desenvolupa a partir de les fases connectades mentalment. Quan esquiem mentalment ens podem visualitzar “en pausa” o “en rec” o “en slow”, mentre que quan esquiem pensar en excés ens bloqueja. No ens hem de quedar ancorats reflexionant sobre si he de flexionar més o menys o de si he de fer més angulació. És millor concentra-se en buscar el pendent, sense evitar-lo, o en imatges que ens suggereixin esquiar amb fluïdesa (us recomano un vídeo, The magic line). https://www.youtube.com/watch?v=CqeDRXcARDo&t=6s
Està demostrat que practicar mentalment pot ser tant útil com la pràctica real. La pràctica mental també consisteix en visualitzar l’acció immediatament abans de l’execució i analitzar-la posteriorment. S’hauria de fomentar des dels nivells més elementals. És el contrastar contínuament l’acte mental amb la pràctica real i la cerca permanent de sensacions, el que ens farà progressar amb correcció.
