Entenent com a esquiar fer canvis de direcció en un pendent nevat, amb bota dura, fixacions de seguretat i esquís de mida oportuna i no les activitats d’un jardí de neu, quina és l’edat idònia perquè els nens comencin a esquiar?
S’està més o menys d’acord que a partir dels 4 anys la majoria de nens ja són prou madurs per iniciar-se en l’aprenentatge de l’esquí. Però cal tenir present que l’edat biològica del nen pot no correspondre amb la cronològica, sobretot quan més petit és el nen. A partir d’aquí el nen passarà per diverses etapes i en cada una d’aquestes es produeix una progressió en l’aprenentatge com a conseqüència de la maduració en la que influeix una metodologia de l’ensenyament de l’esquí orientada i adaptada al nen.
De totes maneres, no hi ha cap pressa perquè els nens comencin a esquiar. Els esforços per avançar l’aparició de certes habilitats motrius són estèrils. Arribat un moment determinat amb un cert nivell de maduració, de sobte tot esdevé més fàcil. Hi ha d’haver una disponibilitat prèvia per l’aprenentatge de l’esquí. Un nen de 4 anys pot estar anys sense canvis en la seva forma d’esquiar, mentre que un de 8 pot evolucionar en pocs dies.
Els nens no són particularment eficaços en els seus aprenentatges. Com més petits, menor és la facilitat amb que adquireixen una habilitat motriu nova. L’avantatge que s’observa quan es tracta d’adquirir habilitats esportives complexes, com l’esquí, no es pot explicar en funció d’un aprenentatge en el sentit estricte d’aquest terme. La rapidesa amb la que progressen depèn d’altres factors, com ara l’acceptació del risc.
Els professors d’esquí hem de fer entendre als pares que tinguin paciència en la iniciació dels seus fills en l’esquí, cal dosificar-lo molt bé! El professional de l’ensenyament de l’esquí realitzarà una tasca educativa, no només amb el nen, sinó també amb els pares (control de la seva il·lusió).
Segurament l’esquí no és el millor esport pels nens més petits per la seva complexitat i per l’entorn “hostil” on es desenvolupa, sobretot si no hi ha paciència. Però alhora, els nens entre 4-6 anys tenen una morfologia (desproporció tronc i extremitats inferiors, genolls en “X”) que farà que adquireixin una actitud perfectament adaptada per un tipus de practica de l’esquí lluny del “model adult”, a l’espera d’una posterior maduració. Els girs es produiran per rotacions actives de tronc i no serà fins ben bé als 10-11 anys que seran capaços d’aplicar el “model d’esquí adult”.
Una vegada assolida la capacitat per frenar mitjançant la cunya, cal entendre i acceptar (sobretot els pares) que aquesta quedarà arrelada en el nen. Hi està condicionat morfològicament. No passa res mentre aquesta s’utilitzi per lliscar fluidament i per fer canvis de direcció, evitant la tendència natural del nen de lliscar pel màxim pendent. Hem de fomentar el lliscament i el control de la velocitat en pistes verdes i blaves, per tal d’arribar al moment òptim d’aprenentatge sense posicions forçades ni actituds defensives. Aquestes s’adquireixen quan pares, i a vegades professors d’esquí, els fan esquiar en pistes vermelles on es veuen superades les seves capacitats. No tenir por no vol dir que el nen no adopti actituds de defensa que desprès seran complicades de corregir. Evitarem descensos perllongats i situacions de dificultat que obliguin al nen a exagerar la posició endarrerida ja de per si característica d’aquesta edat. En una posició endarrerida forçada es produeix un bloqueig articular, desapareix la capacitat d’amortiment. Amb això, i amb una força muscular limitada, exposem al nen a càrregues i tensions excessives per un aparell locomotor en creixement.
A Descens Escola d’Esquí i Snowboard l’ensenyament de l’esquí infantil el considerem una prioritat. Han de ser els millors professionals els qui imparteixin les classes d’esquí a nens independentment de qüestions de gènere i edat. Calen amplis coneixements per detectar els períodes òptims d’aprenentatge. Ensenyant a esquiar s’actua en el propi cos, en les dinàmiques de grup i en el coneixement d’un entorn, sense oblidar el paper del tècnic com educador de valors. Amb això volem reconèixer la gran responsabilitat de formar els esquiadors del futur.
